Observar la natura, veure-la des de un punt humà, poder fins i tot es podria dir egoista, perquè, que som nosaltres sense la natura?
Nosaltres som natura, formem part d’ella. La humanitat es pensa que la domina, que la pot sotmetre a la seva voluntat i caprici; i ara ella es revela, amb un crit que fa tremolar cases, amb un plor que inunda pobles, amb una ira que arrasa boscos i amb una ràbia que li surt des de les entranyes.
Parar, escoltar i actuar, una reflexió sobre el poder de la humanitat sobre la terra o la terra sobre la humanitat. Al final, a terra pot viure sense la humanitat, però la humanitat no pot viure sense la terra.